Responsabilitats adjudicades, compromisos heretats. Conflictes i articulacions entre cultures i pràctiques jurídiques a la Regió de l’Haute Matsiatra de Madagascar

Resumen

La present tesi té per objectiu analitzar els conflictes i articulacions entre diferents cultures jurídiques a les comunitats rurals de Madagascar, concretament a la Regió de l’Haute Matsiatra, situada als altiplans centrals del país. En el context de les comunitats rurals de la Regió de l’Haute Matsiatra s’ha observat com en les pràctiques locals de resolució de conflictes es juxtaposen, a vegades de manera articulada i d’altres més conflictivament, els principis jurídics propis de la cultura jurídica vindicatòria local i els de l’Estat de dret malgaix, especialment en els casos de robatoris de zebús i en els litigis territorials. El dina, llei que es fonamenta en el costum jurídic local, esdevé el recurs jurídic que les comunitats apliquen per resoldre els casos de conflicte a l’àmbit local segons els principis que caracteritzen el propi costum. Tanmateix, particularment a partir dels anys 1980, l’Estat malgaix s’ha apropiat del dina com a recurs jurídic propi i l’ha adaptat als principis jurídics estatals. Aquest fet ha donat lloc a la coexistència de dos tipus de dina –estatals i locals- en el marc de les comunitats rurals del país. Essent així, a l’àmbit local s’identifiquen un i altre tipus de dina, que es fonamenten en cultures jurídiques diferents i que, sovint, presenten una juxtaposició conflictiva que trasllueix especialment en les pràctiques de resolució de conflictes aplicades a les comunitats rurals. La investigació que desenvolupa aquesta tesi s’ha construït a partir de tres eixos que pretenen descriure i analitzar aquest pluralisme jurídic conflictiu: En primer lloc, l’articulació de cultures jurídiques diverses, la qual dóna lloc a una reinterpretació de les formes jurídiques a l’àmbit local. En segon lloc, l’aspecte social del dret, que esdevé l’element diferencial entre la cultura jurídica vindicatòria local i la cultura jurídica estatal. I, en tercer lloc, els usos polítics del costum, que il•lustren la voluntat estatal de perllongar la legitimitat vers la legalitat a partir de l’apropiació que l’Estat ha fet del dina com a recurs jurídic. Els casos etnogràfics documentats a la Regió de l’Haute Matsiatra han permès analitzar aquesta apropiació estatal del dina com un pretext per poder controlar les estructures de poder local així com per legitimar-se políticament davant la seva població.