Les resistències en la formació a distància dels tècnics esportius de la R.F.E.P.

Resumen

Aquesta recerca té com a objecte d’estudi les resistències en el context de la formació a distància que organitza la Real Federación Española de Patinaje. És una investigació que veu del paradigma sistèmic-cibernètic, que contribueix en la forma de veure i d’estudiar les resistències de manera molt més global i sintètica considerant el màxim nombre d’elements que intervenen o influencien en l’objecte d’estudi. La formació a distància és medi i mitjà del sistema d’aprenentatge, doncs la plataforma que s’empra és el mitjà mitjançant el qual es comuniquen els participants i aquí és on cal considerar les aportacions de la cibernètica. La importància de la perspectiva emprada rau en el fet que des del moment que la visió de les resistències en el món educatiu no omple les necessitats de la recerca, ens fa ampliar la cerca d’informació sobre aquest objecte d’estudi. Inicialment, es van trobar aportacions de les resistències en l’àmbit de la formació a distància, però es va estendre en el món educatiu en general. Els estudis estaven orientats en les residències que produeixen el canvi educatiu. Tanmateix, aparegueren alguns estudis referents a qu?estions de poder dins les escoles i com aquestes relacions de poder i desequilibris socials dins els centres escolars que condueixen a resistències entre aquests col·lectius. Així doncs, a part de la contribució a la recerca dels dos conceptes que influencien l’objecte d’estudi, canvi i poder; també s’ha considerat rellevant la contribució que autors com Fullan (2001 i 2004) i Hargreaves et al. (2001) segons la distinta procedència de les resistències (individual, grup i de sistema) que ha estat un eix vertebrador en l’anàlisi i interpretació de les dades obtingudes. La perspectiva sistèmica-cibernètica ens ha fet considerar el màxim nombre dels participants, inicialment: alumnes, professorat i coordinació. Per això, es va enviar a tot l’alumnat els qu?estionaris construïts ad-hoc per a l’obtenció de dades rellevants per a aquesta recerca. Aquest qu?estionari com el que es va fer arribar al professorat, consta de quatre parts: una de informació personal relacionada amb la formació a distància, i tres apartats segons la procedència de les resistències: individual, grup al qual es pertany i sistema instructiu. Es va aconseguir que tot el professorat contestés el qu?estionari i que 159 alumnes iniciessin el seu. A la coordinadora se li va realitzar una entrevista semiestructurada per a aconseguir informació rellevant als cursos, al contrast de la informació donada pels altres dos col·lectius i de la relació amb el suprasistema que envolta el sistema a estudi en aquesta recerca. Totes aquestes dades obtingudes són analitzades des de programes específics d’anàlisi tant quantitatius com qualitatius amb la utilització dels dendrogrames per similituds de paraules en nòduls creats de forma subjectiva. Les dades qualitatives són interpretades segons la significativitat dels resultats obtinguts mentre que en l’apartat de l’anàlisi de les dades es fan un aprofundiment de les dades contrastant els tres grups de participants segons conceptes apareguts en el marc teòric relacionats amb canvi i poder com són: participació, comunicació, flexibilitat, vida quotidiana, noves tecnologies, entre altres. Per últim, aquest contrast de les dades analitzades i interpretades, s’arriba al darrer capítol de conclusions en el qual es dóna resposta a la pregunta de recerca plantejada al començament de la recerca; així com contestar a l’assoliment dels diferents objectius que han guiat la investigació, per exemple: s’han identificat resistències en l’alumnat determinades per l’escletxa digital al no disposar d’internet a casa; també, genera resistències en el professorat la poca o mala organització del temps dedicat al curs. En la procedència de resistències al grup al qual es pertany s’identifiquen en l’alumnat i el professorat la poca o manca d’interacció amb els companys; per últim, la procedència de les resistències del sistema instructiu s’identifiquen en l’alumnat la poca participació durant els cursos i en el professorat es defineixen resistències per l’ús deficient de canals de comunicació en la plataforma. Tanca aquest capítol, propostes i línies futures de recerca. En les propostes, es tracta de la introducció d’una assignatura d’ús de plataformes virtuals en la secundària obligatòria. Es proposa un pla de formació específic per al professorat. Finalment, es proposa la creació d’un rol proactiu en les accions dels participants contribuint a l’eficàcia del temps que disposen seguint característiques dels enzims en el camp de la biologia.